Enrevolltada de penyals gigants i xapats; muntanyes i planes, es troba enmig de la mar blava, una terra maca com un jardi florit de pins verds, ametlers en flor,oliveres milenaris i tarongers de bon sabor. Un jardi que encanta tots aquells que venen a veure'l.
Tots el coneixeu a n'aquest jardi ,perdut dintre les aigues del mar mediterrà. Es l'illa de Mallorca , la més gran i la més poblada de l'arxipelag balear. Aquesta Mallorca que un dia fou mora i que un bon dia, conqueriren per a la fe de Crist, les hostes del Rei En Jaume; qui ell la feu repoblar de bona gent catalana.
Es doncs d'aquest jardi, d'aquesta illa, d'aquesta Mallorca estimada - oblidada algunes vegades però sempre present a la memòria que vos vull parlar. Més no cregueu que vos parli del nostre païsatge maravellós , de les seves rutes amegades pels camins de la pagesia o de les platges on se banyen i "se torren" les suèques en biquini,
Aquesta Mallorca l'admiro però no m'interessa més que com escenari de les activitats diaries d'una gent amb la qual ens sentim solidaris. Per a xerrar d'ella tenim les agències de viatges i el Foment de Turisme.
La Mallorca que m'interessa i amb la qual jo em sent lligat per lligams sentimentals, en parlen poc els propagandistes "oficials" de l'illa de la calma. Es una Mallorca que no té eñs encants de l' altra. Fins i tot jo diria que cualque vegada dóna fàstic. Però aquesta Mallorca és la vertadera; la que se'ns va formant com sers socials i caractertitza l'expressió colectiva dels nostres pensaments i modals d'actuació. La Mallorca que jo duc al cor i que per conseguent jo estim.
Accepteu doncs per favor que rendint pleitesia a les generacions que a Mallorca segles enrera preparen la seva vinguda al món ( crec en la llei de la continuitat de Gonnard com a estimul de progrés) jo parli de la gent que viu a Mallorca ,Del poble mallorqui. Del vostre poble. Pagesos, pescadors, obrers. Del nostre poble en concret.
Existeix en la història soterrada d'aquest poble un llarg capitoll de sofriments i concessions acceptades amb resignació forçada.Temps de penuria económica i de pobresa cultural en que viviem ignorats inclus dels nostres veïns més aprop. Temps de servilismes i de fugides. Per canviar de clan social. Per passar de dominat a dominador. En una paraula: per fer fortuna calia aixecar veles i anar a Amèrica o a França.
Ara perventura em direu que malgrat el turisme i les seves ganancies seguim essent un poble explotat . El problema de base continua essent el mateix . Es vera que ara ( any 1970 o 1980) ningú se'n va a fer fortuna a l'estranger;però al treballador que vol portar una vida desfogada ha de guanyar dos jornals. No oblidem que, a l'hora d'avui , el jornal minim interprofessional per a un obrer no qualificat és de 136 pessetes diàries;: mentre que els botiguers venen el de dos quilos a onze pessetes i el quilo d'arròs a devuit o a vint pessetes.
No cal negar tots aquets fets encara que sigui evident el que per norma general se guanya més de cent trenta -sis pessetes al dia i que aquesta només és la quantitat exigida per la llei. Recordem l'escarimxada de vestits que feren alguns propietaris de petites explotacions agraries perquè les collidores d'olives els demanaven cent cuinquanta pessetes per dia més dues mesures d'oli al final de la temporada i ésser cada dia mantingudes.
El que jo vull deixar clar és que no tenim les mateixes motivacions socials per a fer funcioanar la maquinaria del pàís. Ahir es guanyava poc i per això la gent emigrava; però tots tenien com orgull personal el treballar dur i amb la suor de la seva feina contribuiren a la prosperitat de l'illa. Ara gràcies als beneficis de la passada emigració i principalment gràcies a l'explotació turistica, es pot guanyar bé la vida.No obstant sembla que per a molts joves s'ha perdut l'estimul per fer fructificar el progrés que els seus pares posaren en marxa. No vos heu deturat a pensar quina Mallorca haguessem heretat si els nostres pares haguessen ells coneguts uns temps com els que ens ha pertocat viure? Quin país de delicies, ell hauria estat!
Quan els nostres pares es veien forçats a partir per a guanyar_se les garofes , la politica mallorquina estava manada per un estol d'homes valents i plens de coratge i de respecte.
Ells es sentiren més liures que els que ara ens governem,
Però aquests homes qui ara adornen les somptuoses galeries de " Hijos Ilustres" de les diverses Cases consistorials o de la vila que temim; no eren ells vulgars. I dic vulgars no en el sentit pejoratiu que pugui semblar el mot " vulgar" sino que no eren homes sense il.lustració. La majoria d'ells venien de families acomodades o sigui riques o enriquides. La gestió politica per molts d'ells no un treball social ( clar que hi havia excepcions honroses) més bé era un passa temp`s.
El poble, aquesta massa abuliva i resignada d'obrers, pescadorsi camperols vivia pobrament . Mentre els senyors esmorçaven o berenaven de xocolata amb ensaimada ell menjava escudella tota la setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada